Hem tingut a en Joan dos nits al camp2(6700mts.) preparant l'acsenció al cim però ho ha passat realment malament degut a les fotes rafegas de vent que hi fa, les quals provoquen tormentes de neu espectaculars que colguen en un tres i no res tot el que es mou i el que no.Ha decidit baixar al camp base.
En un altre intent, l'Andreu tot sol ha fet cap al camp1 amb l'intenció d'arribar demà al camp2. Mentre ascendia s'ha trobat amb en Juanito Oiarzábal (l'home que ha fet més 8000 del mundo mundial) que baixava del camp2 en retirada ja que la seva experiència l'hi diu que el cim està practicament impossible.
Com aquell qui no vol la cosa, també s'ha trobat als integrants d'una expedició de TVE que com ell, tot i veient-ho complicat, anaven al camp2 per tal de intentar fer el cim.
...mai m'hagues pensat trobar-me tanta gent per aquells móns perduts de la mà de Déu.
De totes maneres no necessitem la mà de cap divinitat sinó que millori més el temps, que no ens fallin les forces i que seguim amb les mateixes ganes que tenim ara. Força i endavant !!!
dijous, 2 d’octubre del 2008
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Ja en hem mogut...
El passat diumenge, i despres de meditar-ho molt i d'una lleugera millora en el temps, varem decidir fer cap al camp1. Allà el varem montar i varem descansar per afrontar el dilluns l'ascens cap el camp2.
La certa fecilitat que ens varem trobar per ascendir al camp1 contrasta amb l'enorme dificultat que varem tenir a l'hora d'afrontar el camp2 ja que el gruix descomunal de neu que hi ha a la muntanya feia practicament impossible el caminar fent-nos esfonsar en ella com un nen esfonsaria un melindro en xocolata calenta...mmm ( no hem feu cas, ja deliru...).
Varem sortir a les set del matí del camp1 per ascendir durant 14 hores fins a l'altitud de 6700 mts. en que està situat el camp2, on montat i varem fer nit per poder afrontar el descens fins el camp0 de nou l'endemà perl matí.
Ara ens trobem arreserats al camp0 on tenim intenció de descansar durant tres o quatre dies de la pallissa d'aquest dos ultims i, si el temps ens ho permet, afrontar ja definitivament el cim.
Ara ja ho veiem una mica més clar...
La certa fecilitat que ens varem trobar per ascendir al camp1 contrasta amb l'enorme dificultat que varem tenir a l'hora d'afrontar el camp2 ja que el gruix descomunal de neu que hi ha a la muntanya feia practicament impossible el caminar fent-nos esfonsar en ella com un nen esfonsaria un melindro en xocolata calenta...mmm ( no hem feu cas, ja deliru...).
Varem sortir a les set del matí del camp1 per ascendir durant 14 hores fins a l'altitud de 6700 mts. en que està situat el camp2, on montat i varem fer nit per poder afrontar el descens fins el camp0 de nou l'endemà perl matí.
Ara ens trobem arreserats al camp0 on tenim intenció de descansar durant tres o quatre dies de la pallissa d'aquest dos ultims i, si el temps ens ho permet, afrontar ja definitivament el cim.
Ara ja ho veiem una mica més clar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
