Finalment ha passat
Fa més d'una semana vam tornar a rebre un nou comunicat del govern Xinés, en que tencaven definitavament totes les fronteres de la regió del Tibet, degut a les revoltes que hi han. Evidenment que aquest nou comunicat en va deixar totalment desolats, i per aixó hem tardat més del normal a comunicar-ho, i aquesta vegada no ens han deixat marge de maniobra, i ens haurem de quedar a casa sense expedició de moment, ja que la nostre intenció es sortir cap el Cho Oyu el pròxim més de setembre si les circunstàncies ens ho permeten.
dimarts, 25 de març del 2008
dimecres, 12 de març del 2008
Canvi inesperat d'última hora
Doncs si no fa gaire que hem rebut aquesta carta del govern Xinés, no cal dir que hem quedat molt sospresos.:

Al veure-la, de seguida vàrem buscar per intranet a veure que hi havia de realitat, i va ser com trobarem el següent article a la pagina de Barrabes: http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=5629
No ens ho podíem creure, semblava com si alguna força superior a nosaltres no volgués que marxéssim, ja era la segona vegada que ens passava, una altre vegada teníem la sensació que la feina feta durant dos anys no havia servit de res, però la il.lusio i l'embranzida que portem, no ens ha fet desistir i novament ens hem posat en contacte amb la gent que ens gestiona els permisos si hi havia la possibilitat d'anar a fer un altre cim, i amb la bona predisposició d'aquesta gent al cap de 24 hores ja teníem una resposta afirmativa, i finalment hem tornat a somriure.
Aquesta expedició es podrà dir que ha estat més difícil en els despatxos que no la muntanya.
A pesar de tot esperem la vostra comprensió i seguir donant-nos el vostre suport com fins ara. Moltes gràcies.
Doncs si no fa gaire que hem rebut aquesta carta del govern Xinés, no cal dir que hem quedat molt sospresos.:

Al veure-la, de seguida vàrem buscar per intranet a veure que hi havia de realitat, i va ser com trobarem el següent article a la pagina de Barrabes: http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=5629
No ens ho podíem creure, semblava com si alguna força superior a nosaltres no volgués que marxéssim, ja era la segona vegada que ens passava, una altre vegada teníem la sensació que la feina feta durant dos anys no havia servit de res, però la il.lusio i l'embranzida que portem, no ens ha fet desistir i novament ens hem posat en contacte amb la gent que ens gestiona els permisos si hi havia la possibilitat d'anar a fer un altre cim, i amb la bona predisposició d'aquesta gent al cap de 24 hores ja teníem una resposta afirmativa, i finalment hem tornat a somriure.
Aquesta expedició es podrà dir que ha estat més difícil en els despatxos que no la muntanya.
A pesar de tot esperem la vostra comprensió i seguir donant-nos el vostre suport com fins ara. Moltes gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)